La petrodependència

La petrodependència és el fet que la societat hagi de dependre del petroli, la qual actualment hi és molt present ja que la immensa majoria de transports funciona amb aquest, i gràcies als transports hi ha ordre als països. Si en aquests moments Espanya o qualsevol país desenvolupat es quedés sense petroli sorgirien moltes dificultats, com per exemple, no funcionarien els cotxes, molta gent no podria anar a treballar, molta indrets del país es quedarien sense aliments, etc.

Actualment amb la crisi del Líban s’està posant en perill l’ordre normal de la majoria de països europeus ja que més del 93% del petroli que es porta a Europa és procedent d’allà i això està fent que els governs busquin altres fonts d’energia que pugin substituir-lo ja que sinó la situació d’aquests països es pot veure molt afectada. A Espanya, per sort, la situació està una mica millor que a altres països ja que només importa el 14% total del petroli del país.

Jo crec que la solució per no dependre tant del famós petroli és buscar altres alternatives, com per exemple energies renovables, tot i que són més cares i menys eficients. Però segurament, d’aquí uns anys tot el que són energies renovables esperem que hagin evolucionat molt i a ser possible que sigui més barates.

En definitiva, hi ha massa petrodependència i el que s’hauria de fer és buscar alternatives com les energies renobables, mencionades anteriorment.

Estem al final de la crisi ?

El text que ha escrit el senyor Marc Vidal és un text verdaderament coherent, ja que el què diu és que la crisi econòmica d’Espanya ja ha passat i el què s’ha de fer ara és adaptar-se a la nova situació econòmica del país, ja que aquesta romandrà a Espanya per molts anys. A més a més, també diu que no hem de recuperar res, sinó que el què hem de fer és afrontar tot el que ens ve, és a dir, un període de dificultats econòmiques entre moltes d’altres.

Evidentment, el què ha passat és que s’ha produït una parada tècnica però aquest fet no ens ha de portar a una parada emprenedora o creativa, és més, a partir d’ara el primer que tingui una idea emprenedora i sigui valent per dur-la a terme serà el que tindrà més possibilitats d’obtenir un benefici, no serà una persona que vulgui fer un suïcidi sinó totalment el revés.

Una de les coses que també l’hi falta a Espanya és compatitivitat, l’economia espanyola ha perdut nou posicions l’any 2010, és a dir, que actualment està a la posició 42 i això, lògicament, es pot millorar si hi ha persones emprenedores, ja que emprendre és innovar i innovant es pot canviar el model de creixement de l’economia i així aconseguir el principal objectiu, augmentar la competitivitat.

En conclusió, ens hem d’adaptar tan ràpidament com puguem a la nova situació econòmica i així ens serà molt més fàcil que surtin bones ofertes i que les persones que siguin valentes acabin guanyant.